Un riu, un territori, un paisatge Riu, territori i presència humana han format durant segles una unitat inseparable i interdependent, una simbiosi que va convertir Montnegre en una terra plàcida i pròspera, a pesar del seu aspecte desèrtic i de les circumstàncies, sovint desfavorables, que ha hagut de travessar. La conquesta cristiana va repartir el territori de Montnegre entre els regnes de València i Múrcia, sotmès a furs diferents i fins i tot amb distintes unitats de mesura, i encara ara està dividit entre diferents termes municipals. Després de la construcció del pantà de Tibi (1594) per a regar lHorta dAlacant es va negar als llauradors de Montnegre el dret a laigua del riu, fet que va iniciar dos segles denfrontaments i plets entre aquests i les autoritats alacantines, fins que en 1769 el Consell de Castella va reconèixer aquest dret a les quinze «antiquíssimes preses» de Montnegre. La revolució en les comunicacions que ha caracteritzat el segle xx arribà molt tímidament a Montnegre: accessos per carretera, electricitat, televisió, telèfon, etc., han tardat molt a arribar-hi. Això, unit a la crisi del sector agrícola, principal activitat econòmica de la zona, ha sigut la causa dun progressiu despoblament i que les fèrtils terres de Montnegre hagen acabat majoritàriament abandonades. Aquest llibre explica la història daquest territori, de les gents que lhan habitat i del riu que lha fet possible, i per què tot això constitueix un bell i singular patrimoni que hem de preservar.