Cuba parava molt lluny de terres valencianes, però els joves miraven l’horitzó amb por de ser enviats a l’illa per a fer el soldat. Mentre Joan, el primer de sis germans, llaurava els camps de blat o esporgava els ametlers i les vinyes, es preguntava quina seria la seua sort. La mare, la tia i l’àvia pregaven perquè li tocara un número alt en el sorteig dels soldats de lleva i es poguera quedar a la Península. Però no fou així i el van enviar a fer una guerra llunyana, a la qual partiria amb poc d’equipatge: l’esperança de tornar viu i el consol de conéixer món.

Aquesta novel·la recrea l’experiència bèl·lica dels soldats de lleva que van combatre en la Guerra de Cuba a final del segle XIX. Amb un estil sòlid, dona testimoni d’una generació marcada per la contesa i converteix aquest conflicte en un relat universal. No debades, l’obra va meréixer el Premi de Narrativa Antoni Bru d’Elx.

Josep Colomer (el Poble Nou de Benitatxell, 1957) és llicenciat en Filologia Catalana i ha treballat sempre com a mestre i professor. Soldats de lleva és la seua segona novel·la, després d’obtindre el premi Andròmina amb Les espines del peix.